Es retiraran tots els símbols franquistes?

La present llei acabarà amb nombrosos monuments que fins ara feien apologia al règim franquista i a les seves victòries, però n’hi ha de molts altres que es desconeix el seu futur. Aquest últim és el cas del monòlit que establert des del 1939 a la Plaça Esplanada de Maó, a Menorca.

El juny del 2022, mentre s’estava redactant la nova llei de memòria el Govern Balear va demanar al ministeri de defensa espanyol, institució del qual és competència el monument franquista, que el retirés. Juan Pedro Yllanes, el vicepresident autonòmic, va enviar a Margarita Robles, la titular de defensa, una carta amb aquesta petició. El balear al·legava que el de Maó és un dels majors, i pocs,  símbols franquistes que tenen a les illes.

La ministra va ser clara amb la seva resposta. Amb la llei de memòria de 2007 a la mà, segons la socialista, el monument era totalment legal. Robles va remarcar que ja es va “reciclar” el 2009 per adaptar-se al primer codi: es van retirar les al·lusions franquistes del monument, es va modificar l’escut, col·locant l’emblema constitucional, i es va canviar el lema. A més, va destacar que, si feia falta, es tornaria a modificar per adaptar-se al nou codi, en redacció en aquells moments.

La present llei acabarà amb nombrosos monuments que fins ara feien apologia al règim franquista i a les seves victòries, però n'hi ha de molts altres que es desconeix el seu futur. Aquest últim és el cas del monòlit que establert des del 1939 a la Plaça Esplanada de Maó, a Menorca.
Font: fotografia d’elaboració pròpia

Aquesta ferma defensa del monument, amb la present inscripció “En honor a todos los que dieron su vida por España”, xoca frontalment amb la percepció de les autoritats autonòmiques i municipals. Els primers, representats per Yllanes, no obliden que els franquistes van construir el monument per “evidenciar el domini total amb la seva omnipresència” i que ho varen fer amb mà d’obra dissident al règim i destruint el patrimoni talaiòtic de l’illa. Els segons, encapçalats per l’Ajuntament de Maó, també s’han mostrat molt contraris a la seva presència, sobretot després que la reforma de la Plaça Esplanada impliqués la seva retirada.

Aquest és un tema recurrent a la societat maonesa, que fa molts anys que conviu amb el record d’una època fosca, com és la franquista. Molts s’aferraven a la Llei de memòria democràtica per, per fi, dir-li adeu, però sembla que Maó no tindrà tanta sort com si l’han tingut molts altres municipis i haurà de conviure amb la seva presència, de moment.

Referències:

Deixa un comentari

Comments (

0

)

Design a site like this with WordPress.com
Per començar