Tot i que aquesta llei de memòria democràtica encara està donant les seves primeres passes i no compta amb una jurisprudència que pugui tenir-se en compte per aplicar-se, ja s’han començat a posar en funcionament diferents mecanismes d’acció per resoldre situacions d’incompatibilitat o de vulneració dels preceptes de memòria democràtica.
Retirada d’honors a Franco
Un dels casos en els quals es va actuar amb més determinació és el de la retirada de la Medalla del Trabajo tant a Francisco Franco, com a nou altres membres del franquisme. El 27 d’octubre de 2022 Yolanda Díaz va ser l’encarregada d’anunciar-ho en una roda de premsa plena d’emotivitat on es va celebrar la determinació amb què es va actuar.
Exhumació de Queipo de Llano
A Sevilla, un dels fets més polèmics entre la ciutadania és el del repòs de les restes mortals de Gonzalo Queipo de Llano a la Basílica de la Macarena, que van ser exhumats la matinada del 3 de novembre de 2022, en el més absolut silenci i sense repercussió mediàtica, però fent justícia a allò que diu l’article 35.5 de la llei de memòria democràtica: que quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb projecció a un espai d’ús públic, les persones o institucions titulars hauran de retirar-les o eliminar-les.
“Ley de nietos”
S’obre una altra via per als llatinoamericans que vulguin obtenir la nacionalitat espanyola. A partir de l’octubre del 2022, tots aquells fills o nets dels exiliats per motius polítics durant la dictadura i la repressió franquista podran obtenir la nacionalitat a través d’un tràmit oficial. La nova llei amplia així la ja existent coneguda com a Llei de memòria històrica per actualitzar-se i ampliar-se a través de la nova Llei de memòria democràtica.
La legislació diu que els nascuts fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols i que a conseqüència d’haver sofert l’exili per raons polítiques, ideològiques, d’orientació o d’identitat sexual, haguessin perdut o renunciat aquesta nacionalitat podran optar a obtenir l’espanyola. També aquells que pertanyin al grup de fills o filles de dones espanyoles que van casar-se amb estrangers i que van perdre la seva nacionalitat abans de la Constitució espanyola de 1978.
En tots aquests supòsits disposaran de 2 anys des del 21 d’octubre de 2022 per a presentar tota la documentació necessària per dur a terme els procediments; termini que podria prorrogar-se fins a un any.
El terme exiliats fa referència, segons la interpretació de la llei, a tot espanyol o espanyola que va abandonar l’Estat espanyol entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre del 1955.
El 20N, primer desafiament per la llei
Des que es va aprovar aquesta nova legislació han estat molts els que han volgut posar-la a prova. El 20 de novembre de 2022 es va posar en marxa una de les manifestacions franquistes més polèmiques dels últims anys. Una manifestació en record a Francisco Franco.
A la Plaza de Oriente de Madrid es van arreplegar aproximadament 200 persones on van exhibir banderes franquistes, salutacions feixistes i càntics de “Viva Franco” acompanyats del “Cara al sol”, confiats que la legislació actual els acompanyava.
Els falangistes emparen el seu dret a manifestació, que sí que està recollit als drets fonamentals; el que hauran de vigilar és que no topi amb els límits que aquest cop sí que determina la Llei de memòria democràtica. Les exaltacions falangistes i les manifestacions de franquisme i nazisme estaran perseguides i castigades per la llei.
En aquest context, Pablo Perpinyà, senador de Más Madrid va lamentar la impunitat amb què es va efectuar aquesta marxa franquista i exigeix una aplicació de la llei immediata, afirmant que és inadmissible que es vegin exaltacions franquistes amb impunitat en un estat democràtic.
Referències:
Brascia, C. A. (2022, 24 novembre). Saludos fascistas, «vivas» a Franco y el «Cara al sol»: el 20N desafía la ley de memoria en Madrid. elDiario.es. https://www.eldiario.es/sociedad/saludos-fascistas-vivas-franco-cara-sol-20n-desafia-ley-memoria-madrid_1_9727718.html
Cué, C. , García J. (2022, 21 novembre). El Gobierno estudia sanciones por los cánticos franquistas en la manifestación del 20-N en Madrid. El País. https://elpais.com/espana/2022-11-21/el-gobierno-investiga-la-manifestacion-franquista-del-20n-en-madrid.html
Molina, F. R. (2022, 5 desembre). La ley de nietos, una nueva vía a la ciudadanía española desde América Latina. El País Argentina. https://elpais.com/argentina/2022-12-05/la-ley-de-nietos-una-nueva-via-a-la-ciudadania-espanola-desde-america-latina.html
Rodríguez, M. Á. (2022, 27 octubre). Yolanda Díaz retira la medalla al Mérito en el Trabajo a Franco. elperiodico. https://www.elperiodico.com/es/politica/20221027/gobierno-retira-medalla-trabajo-franco-77789189
Saiz, E. (2022, 3 novembre). La Macarena exhuma los restos del golpista Queipo de Llano. El País. https://elpais.com/espana/2022-11-02/la-macarena-exhuma-los-restos-de-queipo-de-llano.html?sma=newsletter_alerta20221103
Memòria Democràtica 
Deixa un comentari